1) Assenyala les diferències entre les dues obres que representen la mateixa guerra, la Guerra d'Independència (1808-1814)
Per a contestar a aquesta primera qüestió, realitzarem un anàlisi de cadascuna de les obres amb la pretensió de contextualitzar el moment històric en el qual es va realitzar cadascuna. Posteriorment, en la següent activitat exposarem un marc històric més detallat del conflicte històric.
- Títol de l'obra: La rendición de Bailén
- Autor: José Casado del Alisal
- Any: 1864
- Tècnica: Oli sobre llenç. En color.
- Dimensions: 338x500 cm
- Moment històric representat: Guerra de la Independència, rendició de les tropes franceses en 1808.
- Museu: Museo del Prado
En primer lloc, l'obra de José Casado del Alisal titulada "La rendición de Bailén" va ser creada en 1864, mig segle posterior al final de la Guerra de la Independència. El quadre mostra la rendició de l'exèrcit francés davant les forces espanyoles després de produir-se la primera gran derrota de l'exèrcit invasor en les rodalies de Bailén, situat en la província de Jaén, el 19 de juliol de 1808. El quadre mostra l'entrevista que es va produir entre el capità general d'Andalusia Francisco Javier Castanys i el general Pierre-Antoine Dupont de l'Étang que era el comandant en cap del Cos d'Observació de la Gironda i un dels principals estrategues de Napoleó.
L'escena mostra la rendició de les tropes franceses en un llenç que es presenta de manera completament oposada a les escenes reflectides per Goya. Un oli de grans dimensions (338x500 cm), en color i amb un estil proper al realisme de Velázquez mostra una estampa èpica i majestuosa que, no obstant això, no mostra la situació tal com es va produir. Veiem l'actitud del general francés mostrant la seua absoluta rendició elevant el seu barret i, al seu torn, mostrant l'aspecte honorable i res vanitós del guanyador de la contesa enfront d'ell.
Aquesta estampa realista no va tenir relació amb la història real. La rendició de Bailén no es va produir en el mateix camp de batalla ni els protagonistes retratats van formar part de la mateixa (no estaven presents els dos primers generals espanyols ni el francés Gobert, que havia mort pocs dies abans en els enfrontaments de Mengíbar) en mostrar als quatre caps de les divisions espanyoles (Reeding, Cupigny, Jones i Lapeña).
La rendició va ser signada en una casa de postes en Andújar el 22 de juliol. L'obra de José Casado del Alisal al seu torn és un homenatge a "La Rendición de Breda" de Velázquez, qui va influir en el seu estil com hem esmentat anteriorment.
En el quadre no observem la presència femenina en el camp de batalla ni els efectes de la contesa en morts, tan solament observem soldats amb embenatges i ferits en una estampa èpica i honorable d'un acte cruel i sagnant en el camp de batalla i en una realitat molt més crua i devastadora. No som especialistes en història de l'art, però aquest quadre documenta un conflicte des d'una memòria que no es correspon amb la realitat i que té un major afany artístic que el de documentar un fet real i els horrors del conflicte bèl·lic, malgrat no posar en cap moment en dubte el seu valor artístic i històric inqüestionable.
- Títol de l'obra: Y son fieras
- Sèrie: Desastres de la Guerra
- Autor: Francisco de Goya y Lucientes
- Data: 1810-1814
- Tècnica: Aiguafort; Aguatinta; Brunyidor; Punta seca.
- Dimensions: 158x210 cm
- Moment històric representat: Guerra de la Independència
- Museu: Museo Británico
Aquesta obra de Francisco Goya està dins de la sèrie de 82 gravats que va realitzar l'autor espanyol entre 1810 i 1814, en plena Guerra de la Independència. Aquests gravats documenten, a manera de cronista de la seua època, una perspectiva crítica de la societat del seu temps i transforma des d'una sèrie de gravats que mostra amb elements bàsics la crueltat de la realitat del seu temps després dela seua immortalització de la dona en la seua obra prèvia com "La Marquesa de Solana" (1795), "La Duquesa de Alba" (1797) o "Las Majas" (1803).
En aquest gravat mostra la guerra com una autèntica devastació, una commoció que tenia tints entre la caiguda dels règims absolutistes i guerra civil que tenia com a protagonista indiscutible a una població embolicada en pors, odi i l'atrocitat d'una situació en la qual es van cobrar durant aqueixos anys aproximadament un milió de morts.
La figura de la dona en aquests gravats fuig de l'obra propagandística que documentava els fets històrics esdevinguts. Aquestes obres, no van ser conegudes fins anys després que a l'autor morira i en 1863 l'Acadèmia de Nobles Arts de Sant Fernando va realitzar una edició. Curiosament, un any abans de l'obra de José Casado del Alisal.
En el gravat "Y son fieras", es mostra la brutalitat d'una contesa amb la figura femenina com a centre de la seua obra enfrontant-se a una realitat que estava embolicada de sofriment. L'enfrontament entre un grup de dones a l'exèrcit napoleònic armades amb llances, pedres i ganivets, reflectien les ferides, les situacions macabres de l'enfrontament amb una dona assestant la llança a un soldat amb un xiquet en braços i una dona tendida en el sòl dessagnant-se amb un ganivet en la mà, potser intentant llevar-se la vida davant l'implacable sofriment viscut en les seues carns, malferida.
Una mirada crítica dels horrors de la guerra i un vertader retrat d'una societat que es dessagnava en la inutilitat d'un enfrontament que minvava a la població civil. El color, l'ús del blanc i negre en aquests gravats, mostra l'absència d'èpica colorista de l'obra anterior de "La Rendición de Bailén" i documenta la grisenca realitat d'una societat atacada per l'irracional, per l'odi i la repulsió que aqueixes imatges Goya tractava de plasmar.
La presència de les dones en el conflicte bèl·lic, la presència d'innocents com el bebé que sosté una d'elles en braços, l'absència de color, la falta d'un fons èpic i saturat d'elements que enaltisca l'esdeveniment bèl·lic, la victòria o la derrota d'un o un altre, l'honorabilitat o l'acceptació de la derrota tot un conglomerat de gestos polítics propi de les altes classes que encarregaven aquestes obres es destrueix en la minimalista i cruenta realitat plasmada per Goya, implacable, feroç i nua. Una lluita que no coneix de gèneres ni de bàndols, una lluita per la supervivència atacada per interessos i conflictes de classe que alteren la condició humana fins al punt de lluitar com a feres per l'única propietat valuosa que coneixem, la nostra vida. I aquesta defensa es mostra aferrissada i desproveïda de pompa. En definitiva, real.
La presència de les dones en el conflicte bèl·lic, la presència d'innocents com el bebé que sosté una d'elles en braços, l'absència de color, la falta d'un fons èpic i saturat d'elements que enaltisca l'esdeveniment bèl·lic, la victòria o la derrota d'un o un altre, l'honorabilitat o l'acceptació de la derrota tot un conglomerat de gestos polítics propi de les altes classes que encarregaven aquestes obres es destrueix en la minimalista i cruenta realitat plasmada per Goya, implacable, feroç i nua. Una lluita que no coneix de gèneres ni de bàndols, una lluita per la supervivència atacada per interessos i conflictes de classe que alteren la condició humana fins al punt de lluitar com a feres per l'única propietat valuosa que coneixem, la nostra vida. I aquesta defensa es mostra aferrissada i desproveïda de pompa. En definitiva, real.
Ací no s'observa un toc èpic, sinó de repulsió per l'irracional capaç de generar imatges cruels en una realitat que Goya va viure a Madrid però que va saber mostrar la barbàrie de la guerra i les conseqüències d'aquests conflictes en l'ésser humà.
Una altra diferència és la sensació molt més dinàmica de l'obra de Goya i menys estàtica que en "La rendición de Bailén", mostrant a les dones en un paper actiu de defensa i resposta davant els soldats fugint del simbolisme històric èpic i recarregat de José Casado del Alisal. Art en estat pur, cru com la vida. La manera com venim i ens n'anirem d'ella.
Comentarios
Publicar un comentario