Activitat 2: La Guerra de la Independència (1808-1814)



Goya.“El 2 de Mayo de 1808 en Madrid”. 1814. Óleo sobre lienzo. 268 x 347 cm. Museo del Prado. Madrid. España.

La Guerra de la Independència es produeix en un context històric influït per la caiguda de l'Antic Règim a França i la Revolució Francesa entre 1789 i 1799. En aqueix moment, comença el període napoleònic caracteritzat per una agressiva política exterior francesa amb idees de creació d'una unitat europea sota hegemonia francesa i el desmantellament de les monarquies absolutistes.

La relació d'Espanya amb França en el període de 1795 a 1808 s'emmarca en una aliança en la Guerra contra Anglaterra (cércol i Trafalgar 1805) i contra Portugal (taronges,1801). Açò porta a signar el Tractat de Fontainebleau en 1807 i l'entrada de tropes franceses a Espanya.


A aquestes circumstàncies cal afegir-li una sèrie de crisi: fiscal (perquè no arribaven els ingressos de les colònies), social i demogràfica (fams entre la població) i política (per derrotes militars i oposició de la noblesa). Amb aquest marc històric es produeix el motí d'Aranjuez en 1808, amb Godoy empresonat i Carlos IV obligat a abdicar en el seu fill Fernando VII. Davant la confusió política Napoleó s'ofereix de moderador i els convoca a Bayona i després de les abdicacions Napoleó nomena al seu germà José com a rei d'Espanya.

El 2 de maig (Luís Daoiz i Pedro Valverde i bàndol de l'alcalde de Móstoles, Andrés Torrejón) es produeix una revolta a Madrid quan els francesos es porten a la família real, començant la Guerra i la creació de juntes locals lleials a Fernando VII. Es produeix el lloc de Saragossa.

En aquesta defensa apareix la històrica figura d'Agustina d'Aragó en la defensa de la ciutat davant l'ocupació de la ciutat, quan les tropes franceses estaven prop d'assetjar la ciutat Agustina, prenent la metxa de mans d'un artiller ferit va aconseguir disparar un canó sobre les tropes franceses que corrien sobre l'entrada per la Puerta del Portillo, amb el replegament posterior de les tropes franceses que temien una emboscada. El general Palafox la va nomenar "Defensora de Saragossa". Unit a la derrota de Bailén, va provocar la intervenció de les tropes de Napoleó per al setge d'Espanya amb 250.000 soldats.

Entre 1808 i 1812, controla la península però no pren Lisboa ni Cadis (on es refugia la juta central) i es produeix la Guerra de Guerrilles amb el minvament entre bàndols que fa necessari mantenir a 300.000 homes per a controlar el lloc a la península. Entre 1812 i 1814, es produeix un declivi francés per derrotes de Napoleó a Europa i per la intervenció anglesa (duc de Wellington). Recolzats per la guerrilla, van aconseguir la retirada progressiva a l'exèrcit francés cap als Pirineus. Al maig de 1813, després de la retirada del front espanyol en la campanya de Napoleó a Rússia, José I va abandonar definitivament Madrid.

Durant la guerra, va haver-hi bàndols diferents:
  • Els indiferents van romandre temerosament indiferents i van acceptar l'ocupació francesa i el nou Rei.
  • El front patriòtic s'oposava a la invasió francesa i van participar activament en la lluita per l'emancipació i la volta de l'absolutisme, que serien els servils en les Corts de Cadis.
  • Els afrancesats van ser els que van donar suport a al nou rei, ja que pensaven que era la manera d'aconseguir la modernització del país.
En definitiva, aquesta guerra va suposar la fi de l'Antic Règim, amb un vessant militar, per les aliances amb Anglaterra, i política, per l'aixecament dels burgesos, i va ser, al seu torn, una guerra civil i internacional, en la qual Espanya va ser l'escenari de la guerra entre francesos i anglesos i també de les guerres antinapoleónicas d'altres zones d'Europa. 


-GoyaLos fusilamientos del 3 de Mayo 1808. Llenç. 2,66 x 3,45. Museo del Prado, Madrid.-

El final s'emmarca en una sèrie de campanyes posteriors a la Batalla de Arapiles (Salamanca) que encara que la campanya no va ser decisiva, va marcar un punt d'inflexió en la guerra peninsular i, sumada a la catastròfica derrota francesa a Rússia, va estendre per Europa la idea que els dies de glòria de Napoleó podien estar acostant-se a la seua fi) i Vitòria signant-se en 1813 la pau (Tratado de Valençay, pel nom de la ciutat francesa on es va signar) però fins a 1814 els francesos no abandonen Catalunya. 

Aquest tractat de Pau començava amb el cessament de les hostilitats, la devolució de les places i territoris espanyols en mans dels francesos, l'alliberament dels presoners de tots dos costats i la restitució dels béns segrestats durant la guerra. A més el rei espanyol es comprometia a evacuar del seu territori a l'exèrcit britànic, a retornar els honors, ocupacions i béns als afrancesats.


Un altre fet històric rellevant de l'època és la Constitució espanyola de 1812 o Constitució de Cadis, coneguda popularment com la Pepa, va ser promulgada per les Corts Generals a Cadis el 19 de març de 1812. Aquesta rep una gran importància històrica per tractar-se de la primera Constitució promulgada a Espanya, a més de ser una de les més liberals del seu temps encara que tan sols va tenir un període de vigència de dos anys en restaurar-se el poder en Fernando VII.

**Amb motiu de la visita a l'Arxiu Històric Provincial d'Alacant, cal recordar la importància de la restauració, cura i preservació en aquestes obres per a conservar la memòria artística, cultural i trets identitaris de la nostra cultura.

Pàgina de l'Arxiu Històric Provincial en facebook on es mostren les fotografies de la nostra visita:



Comentarios